El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat hui una sentència clau en els assumptes acumulats C-6/24 i C-231/24, en els quals Abanca Corporació Bancària reclamava judicialment el pagament anticipat de dos préstecs personals, després d'haver activat la clàusula de venciment anticipat enfront de sengles consumidors.

La resolució, que respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de La Corunya, estableix que una clàusula de venciment anticipat no pot considerar-se abusiva si preveu un mecanisme que permet al consumidor evitar els seus efectes en un termini raonable, com el d'un mes, encara que aquest mecanisme no estiga previst en la legislació nacional aplicable.

Segons el *TJUE, el rellevant és que el contracte, en si mateix, garantisca eixa possibilitat de manera clara i efectiva.

La resolució del TJUE proporciona una guia important per als jutges nacionals, i els recorda que han d'analitzar el caràcter abusiu de les clàusules en funció del conjunt de drets i garanties oferides al consumidor, sense exigir que aquestes provinguen necessàriament de la llei.

Així mateix, reconeix que els contractes de préstec personal poden legítimament incorporar mecanismes similars als previstos per als préstecs hipotecaris si compleixen l'objectiu de salvaguardar al consumidor.

Amb aquesta sentència, el TJUE aferma una interpretació flexible però garantista del principi d'equilibri contractual, evitant la declaració automàtica de abusividad de clàusules que, encara que no emparades per norma nacional específica, atorguen mitjans eficaços al consumidor per a protegir-se enfront de les seues conseqüències.

La decisió suposa un recolzament a la validesa de clàusules com les incloses per *Abanca, sempre que complisquen amb criteris de transparència, proporcionalitat i possibilitat d'esmena real, contribuint així a reforçar la seguretat jurídica en l'àmbit del finançament al consum.

Els fets: dos préstecs i una mateixa clàusula

Els litigis tenen el seu origen en dos contractes de préstec personal signats al juliol i setembre de 2022 per imports de 10.600 euros (a cinc anys) i 6.000 euros (a huit anys), respectivament.

En tots dos casos, els contractes incloïen una clàusula de venciment anticipat que habilitava a l'entitat a reclamar de manera immediata la totalitat del deute en cas d'impagament, sempre que es compliren tres condicions:

1.- Existira impagament de part del capital o interessos

2.- L'impagament superara el 3% del capital si es produïa en la primera meitat del préstec, o el 7% si ocorria en la segona meitat

3.- Es requerira al consumidor el pagament en el termini d'un mes abans d'activar el venciment.

Abanca va fer ús d'aquesta clàusula en tots dos casos i va presentar demandes de reclamació de deute. El jutjat de la Corunya, no obstant això, va plantejar els seus dubtes davant el *TJUE sobre la conformitat d'aquesta clàusula amb la Directiva 93/13/CEE sobre clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, especialment perquè la legislació espanyola no regula expressament el venciment anticipat en préstecs personals, a diferència del que ocorre en els contractes hipotecaris.

Consulta la notícia original ACI