Aquesta sentència, que és la 354/2023 de 14 de juliol, ha sigut dictada pels magistrats Matilde Vicente Díaz, Miguel Julián Collado Nuño i Asunción Claret Castany.

L'afectat va demandar al banc en considerar que havia vulnerat el seu dret a l'honor després de subscriure un contracte de targeta de crèdit amb ells el 28 de novembre de 2008. No obstant això, va manifestar que havien anotat les seues dades en el fitxer de morosos per incomplir el compromís de pagament, dades que, tal com va explicar, va conéixer al juliol de 2020 mitjançant una alerta bancària associada al seu DNI.

Va al·legar que tal deute era incerta i que no havia rebut en cap moment la liquidació d'ella, per la qual cosa li va demanar 8.000 euros en concepte de danys morals. Per contra, el banc es va oposar a la demanda en considerar que la quantitat deguda era exigible i certa.

En un primer moment, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció *Nº1 d'Arenys de Mar va donar la raó a l'afectat en considerar que no hi havia constància que es complira el tràmit de requeriment previ a la inclusió en els fitxers de morosos.

Quant a l'import reclamat, que eren els 8.000 euros, el titular del jutjat el va considerar ajustat després de valorar que el deute no va ser reclamada, que les seues dades personals van ser consultats en dues ocasions per empreses i que va estar dos anys en ell.

El Palau de Justícia que alberga al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a l'Audiència Provincial de Barcelona.

BBVA va recórrer en considerar la indemnització «desorbitada»

BBVA, disconforme amb la sentència en considerar que la indemnització era “desorbitada”, va decidir recórrer-la davant l'Audiència Provincial de Barcelona. Doncs bé, respecte a la inclusió en el fitxer de morosos, el tribunal va manifestar que no hi havia proves que es duguera a terme aqueix requeriment de pagament.

I quant al mal moral, van acudir a la Llei orgànica 1/1982 de 5 de maig de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. En l'article 9.3 indica que «l'existència de perjudici es presumirà sempre que s'acredite la intromissió il·legítima. La indemnització s'estendrà al mal moral, que es valorarà atenent les circumstàncies del cas i a la gravetat de la lesió efectivament produïda”.

BBVA, multada amb 70.000 euros per no verificar la identitat d'un client: Li van llevar a la titular tot els seus diners

Així mateix, van recordar diverses sentències del Tribunal Suprem en les quals explicaven que en casos d'inclusió de les dades d'una persona en un registre de morosos sense complir-se els requisits establits per la Llei orgànica de Protecció de Dades serà indemnitzable l'afectació a la dignitat en el seu aspecte intern, extern o subjectiu o el crebant i l'angoixa.

I en aquest cas, per als magistrats, “tal com indica el jutge d'instància, cal valorar que el deute no va ser reclamada prèviament, que no consta que l'import del deute anotat haguera sigut liquidat prèviament de manera clara, que les dades de l'actor inclosos en els fitxers van ser consultats, almenys, en dues ocasions, que se li va incloure no en un, sinó en dos fitxers i que l'actor va estar en el llistat de morosos durant dos anys, s'estima més adequat fixar l'import en 3.000 euros, per la qual cosa procedeix revocar la sentència en aquest punt”.

Consulta la notícia original ACI