logo

Préstecs, targetes i servicis bancaris

Què és una operació de reunificació de deutes?

Una operació d’agrupació o reunificació de deutes cosisteix en juntar tots els prèstecs que té una persona (personals, crèdits en tarjeta, hipotecaris…) en un nou prèstec hipotecari, reduïnt la quota mensual i alargant el terme de fevolució del crèdit. Les quotes mensuals resulten més baixes i asequibles per al consumidor, però els interesos a pagar s’incrementen considerablement, el que fa que el pagament total del prèstec reunificat siga prou major que els anteriors junts.

Amunt

Estic pensant en unificar els gastos que tinc de la meua hipoteca i el cotxe en un sol i així pagar menys quota cada mes. En què he de fixar-me per a saber si el que m’oferixen realment m’interesa?

El més important és calcular el coste total del servei que s’està contractant. Encara que la reunificació li va a suposar un gasto menor cada mes, finalment l’import total que s’acaba abonant és molt superior al de conjunt dels crèdits anteriors. A més, donat que el terme de pagament també s’allarga, és fonamental tindre en compte altres posibles gastos i prèstecs que es pogueren acumular dins d’eixe període, ja que es podría arribar al endeudament.

más importante es calcular el coste total del servicio que se está contratando. Aunque la reunificación le va a suponer un gasto menor cada mes, al final el importe total que se termina abonando es muy superior al del conjunto de los créditos anteriores. Además, dado que el plazo de pago también se alarga, es fundamental tener en cuenta otros posibles gastos y préstamos que se puedan acumular en ese periodo, ya que se podría llegar al endeudamiento.

Amunt

He acordat amb una empresa la reunificació dels meus deutes. Tinc dret a retractar-me?

Si. L’actual legislació concedix al consumidor la posiblitat de desistir el contracte dins dels 14 dies següents a la seua firma.

Amunt

En cas de tindre un problema amb una empresa d’aquest tipus, cóm puc reclamar-ho?

Vosté pot interposar una reclamació a través de:

  • Associacions de consumidors.
  • La Direcció General de Consum de la Comunitat Autònoma on visca.
  • Els Tribunals de justícia.

Amunt

Vuic comprarme una vivenda i el banc amb el que vaig a signar la hipoteca m’obliga a contractar un segur de vida. Poden exigir això?

No. No existeix ninguna norma que obligue a contractar un segur de vida al signar una hipoteca. La normativa del mercat inmobiliari només exigeix un segur de danys que cobrisca el valor del immoble en cas d’incendi.

Amunt

Què es pot fer quan un consumidor te un problema amb una entitat bancaria o una Caixa d’estavis?

En primer lloc, cal dirigir-se a l’Oficina del Defensor del Client de la mateixa entitat. Aquesta oficina disposa de dos mesos per a contestar al consumidor. Si no contesten o la resposta no fora satisfactoria, haurà de dirigir-se al Servei de reclamacions del Banc d’Esapanya.

Amunt

Quina diferència hi existeix entre tarjeta de dèbit i crèdit?

Les tarjetes de crèdit serveixen per a comprar diferint o fraccionant els pagaments, així com per a obtindre diners en efeciu a crèdit. Pel seu ús es sol cobrar una quota anual. El límit del crèdit depén de la solvència i antiguitat de la relació amb l’entitat de crèdit i sol ser negociable.

Les tarjetes de dèbit són les comunment utilitzades als caixers automàtics per obtindre diners en efectiu, amb un límit diari, encara que també podem utilizar-les com a medi de pagament de productes o serveis en nombrosos establiments. A diferència de les tarjetes de crèdit, la seua utilització només és posible si es disposa d’efectiu al compte al que estiga asociat a la tarjeta, on es desconta inmediatament l’importa dels pagaments efectuats. Cada volta més entitats cobren una quota anual per la seua utilització.

Amunt

Un particular deu una quantitat de diners a una financera. Com a conseqüència de malentesos, no paga pensant que ha d’esperar, però la financera el crida e insta a pagar. Les formes de la financera no son respectables. Què mesures es poden prendre per coaccions, amenaçes o insults contra la financera?

A una transacció comercial concorren dos parts, una que ven o presta un servei i altra que el reb, abonant eixe be o servei. Aquesta relació comercial pot estar condicionada per algun contracte que vincule a les parts, per exemple, un contracte de financiació, en el que figura un clausulat que otorga uns drets i unes obligacions que els firmants han de acomplir.

El més recomanable es que si el consumidor considera lesionats els seus interesos econòmics, tracte de renegociar els acords als que s’arribara amb la empresa, ja que les coaccions, amenaces, insults i descortesies no constituixen infracció en materia de consum.

Amunt

He demanat un prestec hipotecari a una entitat financera. Aquesta entitat m’ha comentat que ha de cobrar uns gastos en concepte d’escritures, gastos de notariat, de registres, de gestoría, etc, però jo no vuic fer aquestes gestions amb l’entitat, ja que si les faig directament estalviaria uns diners. L’entitat m’obliga a que les realitze amb ella. Açò és legal?

Una entitat financera no pot obligar a soportar gastos per gestions que podría fer el consumidor personalment.

El consumidor només està obligat a soportar l’import del segur de danys.

La entitat financera no pot obligar tampoc a contractar segur amb una companyia determinada, però el beneficiari del segur serà el banc.

Amunt

M’han furtat la tarjeta, què hi puc fer?

Si perd o li furten la tarjeta, ha de posar el get en coneixement de la etnitat bancària o del establiment emisor de la tarjeta amb la major rapidesa posible, per a que procedisquen a la seua anul·lació. No deixe de notificar-ho per escrit. A més, presente una denúncia a la Policia més propera.

A la legislació espanyola no existeix ninguna norma sobre la responsabilitat de l’usuari de tarjetes de crèdit, pel que s’ha d’atendre al que està previst al contracte i a la legislació general de protección dels consumidors. No obstant, existeis des de 1990 un “Codi de bona conducta del sector bancari europeu, relaiu als sistemes de pagament mitjançant tarjeta”, al que estàn adherides gran part de les entitats bancàries. D’acord amb aquest Codi, les entitats han d’asumir la responsabilitat per les disposicions fraudulentes que sufrixen clients, excepte quan aquestos hajen actuat amb negligencia greu dins les seues obligacions de custodia de la tarjeta i de notificació a la entitat.

La pràctica més comú de les entitats bancàries és establir unes clàusules de limitació de la seua responsabilitat per robatori o pèrdua de tarjeta, en els casos de sustracció dels diners del compte. Tinga en compte que algunes d’eixes clàusules de responsabilitat poden ser abusives i per tant, nules. En cas de dubte, consulte amb el Banc d’Espanya.

Amunt

Què és un registre de morosos? Per què causes em poden incloure? Puc estar-hi sense saber-ho? Quant de temps poden mantindre’m inclós en ell? I si les meues dades són incorrectes? Quines conseqüències té?

Els registres de morosos son fitxers automatitzats de dades que tenen la finalitat de reflectir els incompliments d’obligacions moneraties tant de persones físiques com jurídiques, amb la fi de que les entitats que concedixen crèdits o prèstecs puguen coneixer i valorar la situación d’un posible client que sol·licita determinada financiació. La finalitat d’aquestos fitxers és donar seguretat al tràfic mercantil que, pel seu volum i rapidesa, no permet efectuar investigacions sobre la persona amb la que es va a contractar. Així, es facilita a les empreses o entitats de crèdit que ho sol·liciten, la información necessària per a que puguen conèixer de forma senzilla si la persona sobre la que es realitza la consulta té deutes pendents a alguna entitat.

Normalment transcorreguts 90 dies del impagament d’una factura de gas, telèfon, o de qualsevol deute, les empreses cedixen les dades als registres com a mesura coercitiva per a que el client hi pague.

La llei establix uns requisits per a la corecta inclussió de les dades de caràcter personal en eixos registres: amb caràcter previ a la inclusió, el responsable del fitxer ha de verificar que el deute existeix, que és cert, que està vençuda i que, per tant, és exigible ja que ha resultat impagada. Açò implica que ha de notificar personalment al afectat aquesta circumstància. A més d’indicar la data a la que s’ha donat d’alta, el motiu que ho justifica, així com el nom i la dirección de l’entitat que ha cedit les dades i la quantitat a la que puja el deute.

Quan les dades siguen inexactes, incompletes o inadequades e inclús excesives, l’afectat pot exercir el seu dret de rectificació i/o cancel·lació davant el responsable del fitxer o davant l’entitat que ha cedit la dad, que han de rectificar o cancel·lar les dades en el terme màxim de 10 dies. SI el responsable del fitxer denegara la sol·licitud, pot acudir a la Agència Espanyola de Protecció de Dades instant la tutel·la dels seus drets. En auqlsevol cas, si la inclusió ilícita de les seues dades a un fitxer d’aquest tius li ha produït algun prejudici haurà de reclamar-los, en aquest cas, als Tribunals de Justícia.

Les dades referents a una deuda impagada poden figurar a un registre de morosos durant un período màxim de sis anys, trancorreguts els quals i encara que el deute no haja sigut abonat es deuen eliminar automàticament totes les dades registrades.

Amunt

Quina diferència hi existeix entre un compte corrent i una llibreta o compte d’estalvi?

El compte corrent pot tindre només un titular, o varis titulars. Quan és de varis titulars, hi ha dos tipus: de titularitat indistinta (o solidaria), que implica que puguen disposar del compte qualsevol dels titulars indistintament; o de titularitat conjunta (o mancomunada), peculiaritat que permet que per a disposar del saldo es precisa la firma conjunta de tots els titulars. La informació d’aquest tipus de compte es dona a través del extracte bancari que envía el banc a domicili periòdicament.

En el cas de llibretes d’estalvi, el soport per informar al titular és una llibreta. Quan el client ingresa el primer import, el banc li entrega la llibreta o cartilla d’estalvi, on es reflexa la primera imposició efectuada. Totes les operacions que es realitzen, pagament o reintegre, ingrés o imposició, i la liquidació d’interesos, quedaràn reflectades a la llibreta. Normalment el banc no remet extractes d’aquestos comptes, una volta es reflecten tots els apunts realitzats a la propia llibreta de forma actualitzada.

Amunt

El banc m’ha cobrat una comisió amb la que no estic d’acord, cóm puc posar-hi una reclamació?

El primer pas és reclamar davant els serveis o departaments d’atenció al client i els defensors del client vinculats a les entitats mateixes.

Departament o servei d’atenció al client: és un departamento intern i especialitzat que ha de tindre l’autonomia necessària per a decidir sobre els conflictes.

El Defensor del Client és un orgue exter a la entitat i la seua creació és voluntaria. Actuarà amb independència de la entitat i total autonomia.

Si han transcorregut dos mesos sense haber rebut cap contestació, o no ha quedat satisfet amb la resposta, el segon pas que ha de donar el client es plantejar la reclamació davant el Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya, a la seua seu central (C/Alcalá, 48, 28014 de Madrid) o en qualsebol de les seues sucursals. Per a que aquest organismo admeta la reclamació, és necessàri acreditar haver acudit amb caràcter preci al Servei d’Atenció al Client o Defensor del Client de l’entitat reclamada, és a dir, cal presentar el resguard del certificat de correus o segell d’entrada a l’entitat.

A la seua reclamació hauràn de constar les dades identificatives del reclamant, el nom de la entitat reclamada i els fets concrets que constituisquen l’objecte de la reclamació. Per això, haurà d’aportar-se tota la documentació de que dispose l’interesat a la relació amb el fet reclamat.

L’expedient es resoldrà en un terme màxim de quatre mesos des de la data de presentación de la reclamació.

En tot cas, sempre es pot acudir als Tribunals de Justícia o be a l’arbitratge si és acceptat per les dos parts.

Amunt

Quina eficacia té una reclamació davant el Servei del Banc d’Espanya?

Les reclamacions acaben amb l’emissió d’un informe motivat on es concluix si s’ha apreciat un quebrantament de normes de transparència i protecció de la clientela i/o si la entitat s’ha ajustat a les bones pràctiques i usos bancàris.

Aquest informe suposa una opinió del servei, es a dir, no té efectes vinculants entre les parts, el que implica que el reclamant no pot entablar cap recurs. L’entitat reclamada tindrà un terme d’un mes contant des de la notificació, per a comunicar si ha optat o no per rectificar la situación reclamada conforme a les conclusions de l’informe.

Amunt

Quin tipus de gastos i comisions bancàries comporta una subrogació d’una hipoteca? I una novació?

La subrogació del acreedor, és a dir, el canvi d’entitat amb la que es formalitza l’hipoteca, sol obligar al pagament d’una comisió d’amortització anticipada, si així s’ha pactat, que en cap momento pot superar el 0,5% del capital pendent d’amortitzar en aquells prèstecs formalitzats a partir del 27 d’abril de 2003 i del 1% per als prèstecs hipotecaris signats amb anterioritat. Igualment, la subrogació suposa uns gastos notarials i registrals que es calcularàn sobre el capital pendent d’amortitzar al momento de la modificació.

Respecte a la novavió d’una hipoteca (o modificació substancial de les condicions del contracte) motivada per ampliació del terme, la comisió que l’entitat puga cobrar està limitada al 0,1% del capital pendent d’amortitzar. A més, per a calcular els honoraris registrals i notarials es prendrà com a base el 1x1.000 de la xifra del capital pendent d’amortitzar al momento de la subrogació.

A més, les subrogacions i novacions de prèstecs hipotecaris comporten uns arancels notarials i registrals, als que s’aplicarien les següents bonificacions:

  • El 90% per a operacions que suposen una variació dins el tipus d’interès, sempre que es pase d’un tipus variable a un fixe.
  • El 75% per a qualsevol altra operació.

Amunt

He acabat de finalitzar el pagament del prèstec hipotecari i m’agradaria saber: Qui ha de pagar els gastos de cancel·lació de la hipoteca al registre de la propietat, per a que la vivenda figure que no te ninguna càrrega?

En principi, s’haurà de revisar la escritura d’hipoteca amb el banc. En tal escritura figurarà a càrrec de qui serán els gastos de cancel·lació. No obstant, lo normal él que siga la persona jurídica que va sol·licitar tal prèstec el que haja de correr amb els gastos.

Amunt

© 2018 - Sernutec - Servicios y Nuevas Tecnologías