El Reial decret sobre lloguers no ha sigut aprovat en el Congrés: les mesures adoptades pel Govern a penes han durat un mes. Ara la novetat és que el canvi en el lloguer es reverteix per a tornar a la situació anterior: els contractes continuaran sent per tres anys.

El mes de desembre passat de 2018 el Govern va aprovar el Reial decret llei 21/2018, amb una sèrie de mesures sobre el lloguer d'habitatge, que bàsicament afectaven la Llei d'Arrendaments Urbans i la Llei de Propietat Horitzontal. Unes setmanes més tard, el Ple del Congrés dels Diputats no ha convalidat aqueix Reial decret llei. Què passa ara?

Al no haver sigut aprovat, desapareix de l'ordenament jurídic, i des del 24 de gener ja no tenen efecte les modificacions legals que havia introduït aqueixa norma en la Llei d'Arrendaments Urbans i la Llei de Propietat Horitzontal… però no s'anul·len els efectes que va tindre durant la seua vigència, entre el 19 de desembre de 2018 i 23 de gener de 2019: els contractes que es van signar en aqueix mes sí que es regiran pel Reial decret llei ara eliminat.

Així queden els lloguers

Els contractes de lloguer signats fins al 18 de desembre de 2018 segueixen regits per la normativa vigent en el seu moment.

Els contractes de lloguer d'habitatge signats entre el 19 de desembre de 2018 i el 23 de gener de 2019 es regeixen per la norma aprovada al desembre estan subjectes a la pròrroga obligatòria de fins a cinc anys (o set anys si l'arrendador era persona jurídica), amb possibilitat d'ampliar a tres anys més si al final dels cinc cap part decidira donar per acabat el contracte.

Els contractes de lloguer signats a partir del 24 de gener de 2019 se celebren *sigueindo la regulació anterior: en ells es fixa la pròrroga de tres anys, amb possibilitat d'ampliar-ho a un més.

Faràs un contracte de lloguer d'habitatge?

Model de contracte de lloguer

Canvis que no prosperen

Al no aprovar-se la norma, els canvis establits pel Govern per a afavorir l'accés al lloguer també queden sense efecte:

• S'ha derogat el límit a les garanties exigibles per l'arrendador a l'inquilí d'un habitatge, que es fixava en dues mensualitats a més de la fiança.
• S'anul·la la disposició que establia que, si l'arrendador és una persona jurídica, les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte correrien en principi a càrrec de l'arrendador.
• S'anul·la l'exempció als inquilins del pagament del *ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials) en els contractes d'arrendament d'habitatge per a ús estable i permanent: l'inquilí torna a estar obligat a pagar aquest impost.

Per tant, les mesures per a protegir als arrendataris i fer més assequible l'accés als habitatges queden en res.

Fa falta seguretat i estabilitat

Els inquilins necessiten una solució que siga assequible i els proporcione certa estabilitat.

Els arrendadors, particulars en la seua gran majoria, necessiten per la seua part un marc jurídic segur per a poder posar en lloguer els seus habitatges.

Sense ser la panacea, el Reial decret llei buscava almenys millorar l'estabilitat, si bé continuava deixant moltes coses pendents, i no era la solució per a aconseguir un lloguer assequible… però àdhuc menys ho és revertir aqueix avanç i tornar a la situació anterior.

Urgeix adoptar mesures consensuades que donen resposta al problema complex del lloguer. Si per a resoldre-ho l'objectiu és que hi haja més habitatge en lloguer a preu assequible i afavorir l'estabilitat de l'inquilí, des d'OCU insistim a demanar als poders públics l'adopció mesures eficaces que contribuïsquen a resoldre el problema d'una manera estable.

• Afavorint la posada en lloguer d'un major nombre d'habitatges oferint garanties de seguretat jurídica a arrendador i arrendatari.
• Posant a la disposició d'un major parc d'habitatge públic en lloguer.
• Establint ajudes directes a aquells col·lectius especialment vulnerables que es vegen exclosos de l'accés a l'habitatge.

Pot consultar la notícia original *AQUI